20 de gener, 2008

Àngels de la Guarda dolça companyia

Gràcies per llegirme, tant de nit com de dia.
Àngels de la Guarda dolça companyia. Sé que de llum, amb tú mai me'n faltaria.
Àngels de la Guarda dolça companyia. Si només mengés quan et veig, com un fideu jo estaria.
Àngels de la Guarda dolça companyia. Tot un dia amb tu, que xulo que seria.
Àngels de la Guarda dolça companyia. No em vull possar transcendent, que plorant acabaria.
Àngels de la Guarda dolça companyia. Creus que es cursi aquesta poesia ?.
dolors
17 gener 2008

1 comentari:

SBG ha dit...

La qüestió no ha de ser,
si es o no es cursi,
Si no,
si es o no es escrita amb el cor.
I al llegir-la et ben asseguro que es rep al cor per que es feta des de el cor.
En aquests moments on la societat no hi te temps, trobar-lo, i poguent-se refugiar darrera d´ aquets plasmes, conductors ells a mons virtuals , a lletres i frases reals viatja’n per fils de coure a vegades soterrats i d´ altres plens de coloms.

Es una sort, una virtut, una capacitat el poder veure i comptar amb persones despertes i protectores d’allò realment essencial i que ens volen treure. Els nostres sentiments.
Ells Son els que han patit mes, ells i les nostres llibertats con individus.
Però que hi farem, sempre tindrem llocs com a quest per poder nedar i submergir els nostres caps en mons mes alineats als nostres somnis i il•lusions
Un Humil Humà