Un seguit de túnels,

grutes i racons
de la ciutat per dins,

Soterrades les clavegueres.
Dipòsits que recullen aigua de pluja
quan en cau més del compte,
per dosificar i aprofitar.

Fils de metall
que zimbrejant,
il·luminen i acoloreixen.

Canonades d'aigua, de gas,
cables telefònics.

Refugis d'una guerra
que no està oblidada.

Xarxa de metro,
estacions fantasmes.
Fonaments profunds, que s'han endut
passats històrics.

Pisos plens de cotxes,
que cerquen el centre de la terra.
Foscor i claror artificial,
iceberg quotidià.

A la meva ciutat,
als morts,
els enterren en construccions verticals.

dolors
29 de març del 2017

Té el ritme al nom

gira, gira i gira
resseguint el terra,
sense perdre el compàs.

Un sensor
li marca el traçat.
Un cop feta la feina
es retira a recarregar.

Però...
alguna cosa va fallar.
Va tancar la porta
i va quedar atrapada.

Des de lluny
per casualitat,
ho va veure des del mòbil.
No era a casa.

Tot i sabent
qué és una màquina.
Va sortir abans de treballar,
per anar-la a rescatar.

dolors
26 febrer 2017

No sembla pas ell

en aquella foto.
Era un altre la seva expressió.
D'això no fa tant temps.

Mirada pesarosa,
mal afaitat.
Molt aviat per aquests ulls caiguts.

Fines línies negres
resegueixen tots els solcs
de les seves mans.

Apurant una cigarreta.
s'empassa el fum,
com s'ho empassa tot.

És com si res,
fos com li havien dit.

dolors
12 febrer 2017

La finestra

arran de carrer.
Sempre
amb les persianes,
a un pam d'estar tancades.

Una fina cortina blanca,
separava
la vida al carrer
de la mirada espectadora.

Una llum groguenca,
Una taula camilla
i el reflex blavós
d'una televisió encesa.

Fa pocs dies,
treien mobles
i tot de coses.

La inquil.lina
ja no hi és.
Des de fora,
al carrer,
tot igual.

La televisió i la llum
apagades.

dolors
1 febrer 2017

L'olla

era la de tota la vida.
L'àvia,
ja la feia servir.

Sortia del rebost
un cop l'any.
més de 10 litres,
de Brou de Nadal.

Hores i hores coent,
a foc lent.
Hores i hores bullint.

Anys i anys
perpetuant tradicions.

Però, enguany
el Brou s'ha fet agre.
Ha acabat, aigüera avall.

L'olla
anirà a parar a la deixalleria.


Que tinguem un dia normal !!

dolors
25 desembre (fum, fum, fum) 2016

Eren tres

les piles de llibres,
al costat
d'un contenidor de reciclatge blau.

Eren allà,
per la voluntat
de no llençar-los....
del tot.

Eren d'algú
amb gust per la lectura.
Marcaven,
la cronologia d'una vida.

Eren fullejats,
amb cura i respecte,
pels qui paraven.
Tornant-los a deixar ben apilats.

Eren pàgines groguenques,
dedicatòries oblidades.
Paràgrafs subrallats.
Notes a mà.
Què amaguen aquestes pàgines ?

Serien d'algún pis,
que ha quedat buit.
Aviat, a prop,
hi posaran un cartell
“pis en lloguer”

dolors
27 setembre 2016

Ala trencada

per això va caure,
amb les ales exteses,
va quedar a terra.

Esperant
que algú,
l'ajudés a remuntar el vol.

Es passa la vida al cel
volant,
tot ho fa, des d'allà d 'alt.

Però va prendre mal.
L'ala ferida,
el va deixar a ras de terra,
sense poder alçar el vol.

Com l'ocell,
també té l'ala trencada.

(al Marcello, el falciot que pot seguir volant)

dolors
24 juliol 2016