19 d’agost, 2009

vaig néixer

a punt d'acabar-se el mes d'agost.
Un any calorós.

Sempre m'ha semblat
un mes especial.
El nom,
en honor d'un emperador Romà.
Que capritxosament
li va afegir 3 dies.

Mes de trobades i descobertes.
Comiats desconsolats,
de gent coneguda aquest temps.
Potser mai més veurem.

Pluges d'estels
que al no dur paraigües,
empapa d'un polsim
de màgiques propietats.

Tormentes
tronades espectaculars
llamps i trons
adverteixen de la fi de l'estiu.

El mar,
per la segona quinzena,
s'entesta en esvalotar-se.
Onades d'escuma i soroll.

El sol,
cansat de tanta festa.
Se'n va a dormir dora.

Amors efímers,
que per la seva curta durada
no els espatlla el temps.
Deixant sempre,
un regust de mar, de sal
de nits, de música, de festa major,
de terrasses, de colors vius i alegres.
De color a la pell,
de robes fresques i xancletes
de migdiades,
de vacances, d'estiu....

Soc de l'agost,
d'un lloc de platja.

dolors
19 d'agost 2009


nací a punto de finalizar el mes de agosto. Un año caluroso. Siempre me ha parecido un mes especial. El nombre, en honor de un emperador romano. Que caprichosamente le añadió 3 dias. Mes de encuentros y descubrimientos, desconsoladas despedidas de gente conocida en éste tiempo. Quizá no volvamos a encontrarnos núnca. Lluvia de estrellas, que al no llevar paraguas, empapa de un polvo de magicas propiedades. Tormentas, truenos espectaculares, rayos y relampagos, advierten del fin del verano. El mar, hacia la segunda quincena, se empeña en alborotarse. Olas de espuma y ruido. El sol, cansado ya de tanta fiesta. Se marcha pronto a dormir. Amores efímeros que por su corta duración, el tiempo no los estropea. Dejando siempre, un regusto de mar, de sal, de noches, de música, de fiesta mayor, de terracitas, de colores vivos y alegres. De color en la piel, de ropas frescas y chanclas, de siestas, de vacaciones, de verano.... soy de agosto, de un lugar de playa.

03 d’agost, 2009

enguany

no tanco per vacances.
De moment, no marxo.

Vull conèixer el temps
saber-ne el seu valor.
Aprendre a mesurar-lo
a gestionar-lo
a perdre-li la por
a gaudir-lo.

Sense córrer
sense presa.

De moment, no marxo.
Tinc temps
per pensar-m'ho.
Si decideixo canviar-ho,
sempre estic a temps.
Ara vull fer l'agost.

dolors
3 d'agost 2009

éste año no cierro por vacaciones. De momento no me voy. Quiero conocer el tiempo, saber su valor. Aprender a mesurarlo, a gestionarlo, a perderle el miedo, a disfrutarlo. Sin correr, sin prisas. De momento, no me voy. Tengo tiempo para pensarlo. Si decido canviar de idea, siempre estoy a tiempo. Ahora, quiero hacer el agosto.

24 de juliol, 2009

per una tarda

un tros del Carrer Enric Granados
ha passat a ser “Rue Margot”,
rodaven una pel·li francesa.
Hi havia un munt de persones
i, dues botigues fetes a mida per l’ocasió.
No deixa d’ésser curiós,
el desplegament de gent,
material, d’extres.

No sé exactament de què anava,
tampoc he reconegut a ningú,
i no era atraient quedar-se allà.
No feien res d’espectacular.
Qui sap si aquella escena
sortirà o no a la pel·lícula,
ni si l’arribaré a veure mai.

A prop,
està “espai Menorca”,
una delícia.

Allà dintre
semblava que fóssim a l’illa balear.

En poc temps,
a pocs metres,
dos móns diferents dintre d’un tercer lloc.

Ja de tornada,
hi havia gent amb testos de flors.
Havien acabat el rodatge,
tancaven la botigueta de “fleurs”.

En un moment,
tornava a veure’s el cartell d' “es lloga local”,
tornava a ser Carrer Enric Granados.
I jo amb dos testos de margarides.

dolors
24 juliol 2009

por una tarde, un trozo de la calle Enric Granados ha pasado a ser “Rue Margot”, rodaban una película francesa. Había muchísimas personas y dos tiendas adecuadas para la ocasión. No deja de ser curioso, vaya despliegue de gente, material, de extras; no se exactamente de que iba, tampoco he conocido a nadie y no era atractivo quedarse allá. Nada era espectacular. Quién sabe si aquella escena saldrá o no en la película, ni si nunca la llegaré a ver . Cerca está “espai Menorca”, una delicia. Dentro parecía realmente que estábamos en la isla Balear. En poco tiempo, a pocos metros, dos mundos diferentes dentro de un tercer lugar. Ya de vuelta, había gente con macetas. El rodaje había acabado y cerraban la tienda de “flores”. Al momento, podía verse el cartel de “se alquila local”, volvía a ser la calle Enric Granados. Y yo, con dos macetas de margaritas.

06 de juliol, 2009

l'atracció pel nom del carrer

em va acostar
a aquella botiga.

Vaig trobar les dades per internet
estava a Gràcia,
al carrer del Diluvi
i tenien el que necesitava.

Un cop allà
entre carrers estrets
estava inundada d'instruments.

L'encant
anava aumentant.
En el retol es llegueix:
hospital de guitarres.

Avui he tornat,
volia una cosa
que la podia comprar
prop de casa.

Però, anar a
on es curen les guitarres.......

La casualitat ha fet,
un cop allà, al carrer
que comencés a ploure
d'una manera que,
semblava que diluviés.

El mateix xicot de l'altre dia,
m'ha tornat a veure,
sorprés.
Li he repetit
que anava expresament.

No cònec el seu nom,
però hem parlat d'aquest blog,
de que em rondava un escrit
que l'avisaria si l'escribia.

dolors
6 juliol 2009

la atracción por el nombre de esa calle, me acercó a esa tienda. Encontré los daros por internet, estaba en Gràcia, a la calle del Diluvi (diluvio), y tenian lo que necesitaba. Una vez allá, entre calles estrechas, estaba inundada de instrumentos. El encanto iba en aumento. En el rótulo puede leerse: hospital de guitarras. Hoy he vuelto. Queria una cosa que la podia comprar cerca de casa. Pero, ir donde se curan las guitarras.....la casualidad ha hecho, una vez allá, en la calle. Que empezara a llover, de una manera que parecia que diluviara. El mismo chico del otro dia, me ha reconocido, soprendido. Le he repetido que iba expresamente. No le pregunté su nombre, pero hemos hablado de éste blog, de que me rondaba un escrito y que le avisaria si lo escribia.

10 de juny, 2009

parèntesis

necessaris en el (con)text,
explícits
en els escrits.

Allò que (no) diuen
allò que (no) volen dir
allò que (no) s'intueix.

Signes (orto)gràfics
forma arrodonida,
presó de paraules
tancament de mirades.

(des)velem els parèntesis
guardem tancats els mots
accentuem el verb.

(en)mig de
paraules (entre)obertes
que (re)marquen el significat.

(im)pertorbables
(im)precisos
(in)necessaris
(in)accessible
(in)finit
(in)merescut
(in)saciable.

Em queden els ulls
(entre)mullats
de coses que (no) vull llegir.

dolors
10 juny 2009

parentesis, necesarios en el (con)texto, explicítos en los escritos. Aquello que (no) dicen, aquello que (no) quieren decir, aquello que (no) se intuye. Signos (orto) gráficos, de forma redonda, prisión de palabras, cierre de miradas. (des)velemos los parentesis, encerremos las palabras, acentúemos el verbo. (en)médio de, palabras (entre) abiertas, que (re) marcan el significado. (im)perturbables, (im)precisas, (in)necesarias, (in)accesibles, (in)finito, (in)merecido, (in)saciable. Me quedan los ojos (entre) mojados, de cosas que (no) quiero leer.

28 de maig, 2009

no hi ha vols

ni de sortida
ni d'arribada.

Però,
a la terminal
tot sembla normal.
Com un dia qualsevol
a qualsevol hora.

Nomès que,
no es veuen benvingudes
no es veuen comiats.

Ningú no corre pels passadissos
ningú no fa tard.
No hi ha avions que s'enlairin,
no hi ha avions que aterrin.

Unes maletes son facturades en els mostradors
d'altres van apareixen per la cinta
a l'espera de ser recollides.
Cap d'elles es perdrà,
estan buides de roba,
buides de records.

Tot és una proba
tot son figurants.

Una flota de taxis
espera recollir a falsos viatgers,
per dur-los a l'altre cantó de l'aeroport.
I així, un altre cop a punt per tornar a començar.

Facturar, recollir,
panells en marxa,
megafonia, indicacions...

Per tenir-ho tot a punt
per posar en marxa la nova T1.

dolors
28 maig 2009

no hay vuelos, ni de salida, ni de llegada. Pero en la terminal, todo parece normal, como un día cualquiera, a cualquier hora. Sólo que, no se ven despedidas, no se ven recibimientos. Nadie corre por los pasillos, nadie llega tarde. No hay aviones que despeguen, no hay aviones que aterricen. Unas maletas son facturadas en el mostrador, otras van apareciendo por la cinta, a la espera de ser recogidas. Ninguna se perderá, están vacias de ropa, vacias de recuerdos. Todo es una prueba, todo son figurantes. Una flota de taxis espera recoger a los falsos viajeros, para llevarlos al otro lado del aeropuerto. Y asi, otra vez, todo a punto para volver a empezar. Facturar, recoger, paneles en marcha, megafonia, idicaciones.... para tenerlo todo a punto, para poner en marcha la nueva T1.

12 de maig, 2009

no hi eren per casualitat

era evident.
Els havien deixat
per a ser “adoptats”
com després vaig saber.

Tres llibres d'amunt d'un banc
en un parc
un dia assolellat.
Tres llibres idèntics
cridant l'atenció.

Per impuls
sense que que es notés,
me'n vaig endur un.
Posat enmig dels fulls del diari,
misteriós
imaginant motius, causes
i mil maneres del seu origen.

De reüll
a la primera plana
una salutació i una adreça electrònica.

Poemes sense títol
parlant de dolor, de tristor
de llibertat,
de llunes
n'hi ha dos de dedicats.

Per la manera poc habitual
de saber de tu,
per inspirar aquest escrit
per respondre al meu mail
i, ara.... per llegir-me
gràcies Martín.

El llibre adoptat és:
"Poemas y otros crimenes de la calle Princesa".- Martín Santorio

dolors
12 maig 2009

no estaban por casualidad, era evidente. Los havian dejado para ser “adoptados”, como luego me enteré. Tres libros encima de un banco, en un parque, un día soleado. Tres libros identicos, llamando la atención. Por impulso, sin que se notara, me llevé uno. Puesto en medio de las hojas del periodico, misterioso, imaginando motivos, causas, y mil maneras de su origen. De reojo, en la primera hoja, un saludo y una dirección electronica. Poemas sin titulo, hablando de dolor, de tristeza, de libertad, de lunas. Hay dos con dedicatoria. Por la manera poco habitual de saber de ti, por inspirar éste escrito, por responder mi mail, y, ahora.... por leerme, gracias Martín.