El degoteig de signes

és imparable.

L’Agost,

mes del tancament per excel·lència

enceta la darrera setmana.

S’escurcen els dies.

El sol, mandrós de tant escalfar,

li costa més sortir al matí

i se’n va a dormir abans.

Els cartells dels comerços,

anunciant els dies de vacances,

van desapareixent.

Rengleres d’aparcament lliure,

per tot arreu,

poc a poc,

es van omplin.

Les primeres pluges,

que s’enduen la calor sufocant.

Tempestes, aiguats

Recorden

que queda poc estiu.

Els que

no hem deixat la ciutat,

hem après

a fer-la més nostra.

Ens costarà compartir-la.

Acostumar-nos novament,

al brogit,

al retorn de la rutina.

Sort que,

anirem retrobant-nos

amb els que van tornant.

dolors

24.08.2021

Primer,

va ser la pandèmia.

Després,
la malaltia incurable detectada.
Ja no els quedava temps.
 
No era així,
el viatge que tenien pensat.
Però res no els podia aturar.
 
Amb cura,
assegut al seu costat,
un cop col·locat el cinturó,
el va tapar.
Seria un viatge molt llarg.
 
Tot es precipità,
un control el va espantar.
Atabalat,
va agafar la direcció contrària.
 
No per causar mal
era, només
un intent de tornar el temps enrere.
 
Diuen que és boig.
Potser sí que va embogir.
Però això només ho entén,
qui ho faria tot per amor.
 
dolors
10 abril 2021

La cuina,

és el lloc de la casa 

on hi és més estona.

La ràdio,

sempre posada,

li fa viatjar a altres mons,

fa que s'enteri,

del que passa als llocs

on no anirà mai.

Intervé a les tertúlies

com si hi fós de convidat.

Encara que no tingui mai resposta,

encara que no enceti cap debat.

Quan a l'hora del menjar

els de taula,

li pregunten si ha plorat,

els contesta que és la ceba 

que amoroseix els plats.

dolors

7 febrer 2021

13 de febrer és el dia mundial de la ràdio.

Fa anys vaig escoltar, precisament per la ràdio, una senyora d'un poble petit d 'Andalusia, tenia el fill treballant a Alemania. Un nadal, li va fer el regal d'una ràdio portatil, perquè sempre pogués escoltar el que deien a la ràdio del seu poble.

Roba

la justa per quatre dies,
i un joc de claus. 

6 hores dins d'un tren,
quasi buit.
770 kilòmetres,
per un comiat. 

La vetlla,
una sala massa gran,
per tan poca gent. 

Toca fer gestions,
remenar papers.
Toca recollir,
escollir què agafar,
després de tota una vida. 

Un cop tancada la porta,
tot el que quedi.
Allà quedarà. 

Ja no hi haurà cap motiu,
per tornar,
ningú que esperi. 

Les seves obres,
testimoni sempre del que va fer,
immortals. 

Els records,
viscuts allà,
també. 

dolors
5 de febrer 2021

No era, encara

temps de pandèmia.

Era tanta la seva passió

per la llengua, la història i la docència

que va dedicar-hi la vida.

Va ser,

alumne, professor

fundador i director d'escola.

Van arribar a passar

milers d'estudiants 

per les seves aules. 

Anys després, 

com a cloenda, 

qui hagués dit, 

que la seva esquela, 

en un diari prestigiós 

hi sortiria una falta d'ortografia. 

dolors 

20 desembre 2020

A tocar de les espelmes

coronant el pastís
lletres molt grans,
de xocolata :
F E L I C I T A T S

En trigar tant
a pensar el desig,
quasi que la flama les fon
i les omple de cera.

Per no trencar-les, la pastissera,
les va posar en una capsa,
blanca, de cartró,
protegides amb plàstic de bombolles,
separada del pastís.

La capsa blanca amb les lletres,
un cop bufades les espelmes,
va quedar a la nevera.

Dies després,
la capsa, buida,
era a la paperera.
Però....
encara queden lletres per menjar,
la felicitat,
s'ha de pair mica en mica.

dolors
21 juny 2020

El cartell informava

local en lloguer.
Tots sabien,
que ningú no el llogaria.

Una mala decisió,
diferents opinions,
i altres característiques,
ho feien impossible.

No van possar-se d'acord,
ni per ser retirat.

Va ser una forta ventada,
que en arrancar-lo
el va fer volar
uns 300 metres enllà.

El seu lloc d'aterratge,
un terrat,
el de la casa dels que no responien.

Allà va quedar,
com pendent d'una sentència.
Gronxat pel vent,
dos mesos més.

Potser la desidia un cop més,
el va fer seguir el seu estrany viatge.
Per desfer-se'n d'ell,
el van llençar
al jardí del veí de baix.

Sense saber de què anava,
el xicot,
va ser qui va fer el que calia.
Llençar-lo al contenidor.

A la nit,
l'equip de neteja
s'endurà un cartell
dintre d'un contenidor de rebuig.
D'un local
que abans,
tenia forma de U

dolors
7 de març 2020