He de creuar la ciutat,
vaig lluny
a un barri desconegut.
No hi ha vagons.
És un comboi molt llarg,
de principi a fi.
Son així,
Per evitar situacions incomodes.
La mascareta, obligatòria.
Des de megafonia,
ho van recordant.
La meitat del passatge
no la du,
d’altres,
si, però mal posada.
Els viatgers,
cap cot,
quasi sense excepció
mirant el mòbil.
Absents a l’entorn.
Un so llunyà
de música llatina,
acompanya el soroll del motor.
omple el vagó llarg llarg.
Per sort,
no és hora punta.
dolors
14 d’octubre 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada