07 d’octubre, 2021

Agulles d'estendre

de les de fusta,
priven, que el vent
escampi les partitures. 

Contrasten
amb la solemnitat de l’acte.
Pincen els fulls,
amb el metàl·lic faristol. 

Un violoncel i un acordió,
en l’anomenat:
concierto de palabras sin palabras
era un duet, dalt l’escenari,
però no actuaven sols. 

Una garsa, engrescada
s’hi afegeix,
grallant improvisadament. 

Els músics,
es miren, somrients
seguint, com si res,
la seva interpretació.
 
Els arbres del jardí,
també els acompanyen
fent fressa amb les branques. 

Un gos,
d’una casa propera,
de tant en tant,
i, com si estigués pautat,
fa el seu lladruc. 

El darrer en sumar-s’hi
el so del carilló.
Tres repics, degudament compassats.
Son quarts de nou del vespre.
Involuntàriament, anuncien
la fi del concert.

 

Previst un duet,
acaba sent un sextet.
I al cel, fosc
en un lloc preferent,
la lluna,
quasi plena
té a Venus ben a prop.  
                                                
dolors
19.09.2021