29 d’abril, 2018

No ho han permés,

poder-nos punxar
amb l'espina d'una rosa.
No les hem vist,
però, a la tanca de l'entrada
n'han possat unes 200.

A la cel·la, falta l'aire.
Massa petita per a dues dones.
Sensació d'ofec constant,
poc espai per a tantes hores.

No sabem quan de temps hi serem.
Apartades de tot,
lluny dels que estimem.

És un malson.
Som a una presó d'alta seguretat.
S'ha fet tristement famosa,
entre d'altres motius
per ser-hi nosaltres.

És tot tan surrealista.

No arriba
fins aquí l'olor.
Però segueixen allà
a la tanca
les 200 roses roges.

dolors
29 d'abril 2018

Cap comentari: