04 d’octubre, 2015

La mirada

és tendre com la d'un nen.
Mostra un gest
d'alegre sorpresa
quant et veu.

Tot passejant,
repeteix, en poc temps
la mateixa cosa.
Ho explica, content
com si fos el primer cop.

Recupera,
de nou, el qui sempre ha estat.
Torna a ser,
un home de seny.

Potser,
és millor així.
No cal recordar-ho tot.
Si poguéssim oblidar ....

No té aspecte d'home gran
tot i la seva edat.

Serà,
perquè sempre ha dit
que no ens podem fer vells.

dolors
4 d'octubre 2015

2 comentaris:

fanal blau ha dit...

Aquesta mirada singular i tendra de les persones grans, sempre em conmou.
Una abraçada, dolors.

Carme Rosanas ha dit...

Les mirades a vegades semblen no tenir cap edat. Encara que la tinguin.
I d'altres tenen l'edat clavada a cada expressió. La que ens expliques sembla ben bonica.