27 d’agost, 2015

No el va sentir

quan, en despedir-se,
li va dir un altre nom.

Era el nom d'una dona
que va estimar fa temps.
Un antic amor.

No ho hauria sabut mai,
si no li hagués dit, qui
en aquell moment, ho va escoltar,
i va pensar, que s'equivocava.

Ho sabia.
Ho intuïa cada cop que el veia.
Sent que no li és indiferent.

Qui sap, si mai s'ho diran.
Les velles històries,
s'han de deixar passar.

Ella, no és ella,
ell, tampoc és el que era.

dolors
27 d'agost 2015

3 comentaris:

xavier pujol ha dit...

L'altre nom no seria Teresina?

Helena Bonals ha dit...

Em vas dir que no et consideres gran escriptora, però aquest poema, per exemple, té molta alçada!

horabaixa ha dit...

.... i t'ho torno a repetir, Helena.
Gràcies per les teves paraules afalagadores.