23 d’abril, 2015

Està allà

una mica de casualitat.
Molt jove
per la feina que fa.
Diuen, que no es porta massa bé
amb els de la seva espècie.

Tranquil·la,
generosament oronda,
pacient.
Ajuda,
i sembla que se n'adoni.

Li agraden molt les pomes
i les pastanagues, encara més.
És tan fina,
que encara no l'hi he vist les dents.

Melena rossenca al vent,
de nom, Bruna
com el color del pèl.

dolors
19 març 2015

Cap comentari: