12 de febrer, 2013

Marxem

deixem enrere
el sol que s'amaga,
empènyuts per un fort mestral,
amb el silenci del que callen les pedres.

Històries
imatges,
pensaments
d'escenaris de batalles,
carros de combat
tot de pedres esbarriades.

Recuperant un oblit
dignificant un record
donant un comiat tardà.

D'un deure
d'un desig
d'una búsqueda
d'una promesa.

Muts, però
tot aquests munts de pedres.
Ens parlen a crits.

dolors
12 febrer 2013

3 comentaris:

JuanMa ha dit...

Sólo hay que saber escuchar...

Besos que hablan sin palabras.

Helena Bonals ha dit...

És aquest, oi, el poema que deies? M'agrada molt "Recuperant un oblit/ dignificant un record/ donant un comiat tardà".

horabaixa ha dit...

.... Si, és aquest.
No deixa indiferent, en absolut el que significa tot aquell munt de pedres.

Gràcies