inquietant, impetuós, enervador.
Xiulant, desbocat
arrosegant ple de coses
que troba al seu pas.
Batzegant amb força
fent rodolar,
alçar i moure amb fúria
el que té davant.
Portes que peten
soroll sec
vacil·lant.
Remolins als carrers
estores de fulles seques
munts de bosses i papers.
Demà
els de la neteja
ompliran els seus carrets
i, quedarà tot
com si res.
dolors
10 desembre 2012
3 comentaris:
EMPORDÀ.
Rodola arran del terre,
mentre els estornells
dibuixen dins l'aire
dibuixos pefectes
d'ombres exasperades,
cercant cercols d'infinit
i oliveres enfruitades.
Tramontanes de la plana,
dieu a l'Hora Baixa
que no penso en ella
en tot moment,
però que somnio
quasi cada dia
amb el seu vent
i en els avions
que van a trobar-la.
Qué atemoreix més? Una bona ventada o una tempesta? Personalment m'aterren més les ventades que mai saps que es poden emportar.
Espero el teu proper poema dedicat al nadal, o potser abans a la fi del món?
Una abraçada i bon nadal
Pero ha estado ahí, con esa fuerza y esa intensidad aunque luego no deje ningún rastro visible.
Un beso.
Publica un comentari a l'entrada