05 de juliol, 2008

benvinguda a la "llibertat" !!!!!

desprès d'anys de captiveri, ara li espera la resta de la vida empresonada,
es una gàbia diferent. Feta amb la bona voluntat dels qui diuen que l'estimen;
la van teixint com si fos una teranyina,
però no deixa d'ésser una gàbia.
Polítics, periodistes, gent del carrer....
mai més podrà fer “vida normal”,
no deixaran que sigui ella mateixa,
l'han fet seva.

On és l'humanitat?
no cal ser erudit per imaginar que desprès de tot,
s'ha d'anar trobant mica en mica l'entorn.
Tornar a conèixer i reconèixer
recuperar....? això sembla impossible.

Coses com, descansar, estar amb els teus,
amb el que temps enrere va ser quotidià.
No tenir agenda, no tenir que fer el cor fort,
tornar a casa
descobrir que tot està al mateix lloc on va quedar.
Que difícil deu d'ésser tot.

Plorar, plorar amargament pel temps perdut, per la por passada,
per la salut perduda, per la vida robada.
Aprendre, aprendre a riure un altre vegada.

Espero i desitjo,
que algú li faci entrega de la clau de la gàbia que viurà a partir d'ara.
Una gàbia al cap i a la fí.

dolors
5 juliol 2008

bienvenida a la "libertad" !!!!, depués de años de cautiverio, ahora le espera estar el resto de la vida prisionera, es una jaula diferente. Hecha con la buena voluntad de los que dicen quererla. La van tejiendo como si fuese una tela de araña. Pero no deja de ser una jaula. Politicos, periodistas, gente corriente. Nunca más podrá hacer “vida normal”, no dejaran que sea ella misma, la han hecho suya. Dónde está la humanidad?, no hace falta ser erudito para imaginar que después de todo, se debe encontrar poco a poco con el entorno. Volver a conocer y reconocer. Recuperar? Esto parece imposible. Cosas como, descansar, estar con los tuyos, con lo que tiempo atrás era cotidiano. No tener agenda, no tener que hacer de tripas corazón, volver a casa, descubrir que todo está en el mismo sitio que quedó. Que dificil debe ser todo. Llorar, llorar amargamente por el tiempo pérdido, por el miedo pasado, por la salud pérdida, por la vida robada. Aprender, aprender a reir de nuevo. Espero y deseo, que alguién le entregue la llave de la jaula que vivirá a partir de ahora. Al fin y al cabo una jaula.

21 comentaris:

Rita ha dit...

Serà qüestió de temps, que pugui tornar a la normalitat. Tot i que suposo que mai més serà la mateixa que era.

poca luz ha dit...

...vi a esta mujer liberada y no pude evitar acordarme de uno de tus post. Me llama la atención el equilibrio que transmite y me inquieta ese circo mediático que se está montando. En cualquier caso una liberación, qué duda cabe, deseada.

No sabes las ganas que tenía de volver a leerte.

Un abrazo enorme, ya con ordenador nuevo.

Striper ha dit...

la gabia de la vida i dels compromosos socials.

M.TeReSa ha dit...

Es el preu de ser popular, i ja veus, pots ser-ho per qualsevol motiu, sigui per mèrits propis o per desafortunades situacions, com el de la Ingrid.
Es cert que mai tindrà el que tenia abans del segrest perquè li han robat anys de vida que mai mes tornaran per molt que normalitzi el seu entorn.
Has fet un escrit molt profund, m’agrada.
Un petonasssssssss.... ens veiem!!!!!

matrioska_verde ha dit...

¡¡como admiro a esa mujer!!, creo que es un ejemplo para todos...

creo que tendrá coraje para soportar lo que se le avecina porque ahora ya no está sola, tiene a sus hijos y a su familia y a todos los que la admiran... aunque supongo que será dificil.

bicos,
Aldabra

M. J. Verdú ha dit...

Jo també espero que li vagi tot molt bé i que deixi enrera el dolor i la rancúnia.... espero que valori més que mai la lliberat recuperada

pluja ha dit...

La llibertat és un concepte amb molts matisos. Sembla que son "lliures" els que no estan en captiveri però a vegades les presons estan en un mateix, o en el seu entorn... trobar la clau que obre aquestes portes sempre és difícil... però no impossible!

aigua ha dit...

Es una dona lluitadora.El que li han pres no ho recuperarà mai, però no crec que vulgui quedar-se quieta gaire temps. ella ha viscut l'infern i sap que han quedat molts darrera seu que esperan la seva ajuda.
petons i fins aviat :)

yraya ha dit...

Yo también me alegro por su "liberación"...no sé Dolors todo esto
me suena a puro teatro, o quizás es que soy muy mal pensada.
Un besito.

Anònim ha dit...

Potser aquesta nova presó és volguda i util pel propis interessos. No crec equivocar-me si dic que potser no calia que filmessim en primer minut que passava amb els fills.

Assumpta ha dit...

Hola!!

Espero i confio que aquesta situació actual sigui només durant un temps i que després, poc a poc, pugui arribar a tenir una vida més o menys com la que ella hagués volgut tenir...

En tot cas, quina gran notícia el seu alliberament!! :-)

... i quina llàstima fan aquests que encara resten segrestats... i que porten anys i anys així. No entenc com es pot ser tan dolent i inhumà.

Alada ha dit...

Que bonita palabra, "libertad". No sabemos lo que es estar en cautiverio. Lo que esta claro es que hay personas a quien les será difícil tener su parcela y recuperarse de sufrimientos. Hay algunas cargas que son demasiado pesadas y se necesita mucha fuerza interior para sobreponerse.
Petons

Praxis ha dit...

Suposo que mai sabrem com s'ha resolt tot. La comunitat política fan el que volen, però espero que al menys durant un temps la deixin tranquil·la per a poder refer la seva vida. Ara que el que penso es que es una dona molt forta i podria ser un detonant polític molt bo per fer un canvi important al seu país. Esperem doncs que ella tingui la clau de la llibertat i que en tot cas tanqui a la gàbia a tots els corruptes.

Una Abraçada

Noctas ha dit...

L'escrit és bo perquè en certa manera aquesta dona serà perseguida per una altre presó que és el flax mediàtic però ella es un personatge públic i ningú la va obligar a ser-ho. Els altres allibertas segur que no patiran aquesta altra presó mediàtica. En tot cas una llutadora, una dona capaç, un exemple per tots nosaltres.

Anònim ha dit...

Por desgracia ya no va a ser libre nunca más.
INcluso si la dejaran libre los medios y demás, seguirá prisionera de su padado, un pasado imposible de borrar.

Alma ser ha dit...

Gracies a deu puc tornar a llegir el teus escrits.Com sempre deixes el suficient espai per a la reflexió,en eixa perfecta cadena de paraules molt equilibrades que formen un conjunto inclòs poètic

belona ha dit...

Tardará en recuperarse.... pero lo conseguirá! si ha tenido la suficiente fuerza para aguantar que le robaran la vida, cómo no a tener fuerza para recuperarla...

Anònim ha dit...

Siempre admiré ( mucho ) la valentia y fortaleza de una MUJER!

No es por ser feministaa..pero... el espiritu de una mujer es FUERTE Y VALIENTE...siempre lo dije!

Felicidades por ser mujeres!!!:D:D

Deseo que goce de su libertad, y que respiré, respiré el aire que le robaron!

Un beso...
....lo tuyo es magia ( siento repetirme)...

Etèria ha dit...

Molt maco el teu escrit i molt trist saber que realment aquesta llibertat la va perdre el dia que la van segresta, mai més tindra una vida normal, mai recuperara el temps que li van pendre i mai deixarà de ser objectiu de fotografs, periodistes, polítics...

Petonets

María ha dit...

Muchas gracias por visitar mi blog y por tus palabras, y también por hacer este post dedicada a esta mujer.

Un beso y muchas gracias por todo.

Anònim ha dit...

realment ara es lliure?
realment viu ara el que els seus salvadors anomenen llibertat?

no!
va perdre la llibertat el dia que la varen secrestar... i ni es la mateixa ni res serà igual.