Uns guants

llençats de mala manera,
a la soca d'un arbre
són de boxa.

Algú
remenant contenidors de brossa
potser,
haurà agafat el que li agradava
deixant el rastre,
de brutícia,
per tot el voltant.

No sabrem,
si els que ho han llençat,
veuran tota l'estesa de les seves pertinences.
No diran pas,
que tot allò és d'ells.

Què sentiran,
en veure la cara dels que,
s'hi fixen.

Què se'n haurà fet,
del propietari de tot.
Misteri.

dolors
08 setembre 2019

Els acords de la guitarra

acompanyaven unes lletres,
profundes,
compromeses.

De nit,
en acabar el torn a la fàbrica,
al racó d'un bar,
ple de fum
i males olors.
Encisava,
per la música,
per la veu,
per el que deia.

Pocs l'escoltaven
però aquests,
deien,
que era màgic.

Va gravar 2 vinils,
només es van vendre 6 còpies.

La casualitat va fer,
que una d'elles
creués l'Atlàntic.

Una de les cançons
va ser com un himne,
cosa d'uns 30 anys
i, ell
sense saber-ho.

Sempre l'havia envoltat,
el misteri.
Com tots els mites.

El van trobar,
el van fer anar.
Va cantar
va viure la fama,
a la seva manera.

Va tornar a casa,
va seguir, com sempre.
Una casa senzilla,
Una vida modesta.

Un nom,
que és el lloc que ocupa
entre els germans.
El cognom,
dels més corrents que pot haver.

Una ciutat,
que com a lema diu:
Esperem coses millors, ressorgir de les cendres.

dolors 27 d'agost 2019

Aniran agafant el ritme

els pobles costaners.
Aniran quedant buits
els pobles d'interior.

Van marxant,
els habitants de temporades.
Van recuperant,
les rutines de la vida.

El dia a dia,
és lluny.
Les coses que no podem renunciar,
també.

S'anirá atapeïnt,
de nou,
la ciutat.

El proper dilluns,
aniran desapareixen,
de les parets dels carrers,
cartells de: TANCAT PER VACANCES

dolors 24 d'agost 2019

p.s. : i els que no hem marxat,
pensarem,
que ràpid passa, aquest mes.
Llàstima.

Salvador i Teresa

Aquest és el seu nom.
Els busquen, desesperadament.
Els dos,
tenen 90 anys.

Amb el temps,
cada cop sortien menys.
Però, aquest
era un dels pocs “bolos”.
És estiu
festes majors !

Eren en un remolc,
logotipat,
amb els gegants i cap grossos.
Dibuixos de festa, d'alegria.

Algun lladre,
volia el camió.
Es tem,
que no s'esperàven
la càrrega que duia.

Es fan crides
que els deixin anar,
que els deixin en bon estat,
que no facin mal,
als gegants d'El Vendrell.

dolors 20 d'agost 2019

Un dels diagnòstics

“estrès hídric”,
impossible no patir-ne.
I moltes més coses.

De naturalesa estàtica,
gronxades les branques,
depenent si bufa el vent.
Un gran enemic.

el tronc,
subjecte a terra per les arrels,
profundes,
a la recerca d'humitat,
impedint qualsevol moviment.
En diríem, nòmades.

Molt febles,
sovint, ferits.
Les adversitats, nombroses,
augmenten a l'estiu.

Les baixes,
són comptades per hectàrees.
I, sovint,
sembla una competició desenfrenada.

El foc,
desbocat del tot, avança ràpid.
Devora, devasta tot.

El paisatge, escabrós
gris i negre,
de les cendres i el carbó.

Segueix fumejant.
Amb un insuportable
olor a cremat.

dolors
30 juny 2019

Cendres

és el que ha quedat.

Cendres,
envoltades de murs de pedra,
bruta per la pol·lució,
ara,
enfosquida pel fum.

Li deien “el bosc”,
per l'entramat,
de cada una de les 1300 bigues,
de fusta de roure.
Ara són cendres.

Un incendi “forestal” a Notre Dame.
L'infern a la terra.

Més de 20 hectàrees de roures
tal·lades fa més de 700 anys,
ara s'han tornat cendres.

Sota l'atenta i impassible
mirada de les gàrgoles.

dolors
18 d'abril 2019

Un diumenge qualsevol

en un carrer qualsevol,
aliè al brogit del matí,
i, sense que,
potser
ningú s'adonés.

Va sortir del semàfor, verd
un cotxe fúnebre.
El seguia
un altre cotxe,
era de la comitiva.

Un únic cotxe,
també fosc.
Un cotxe gran,
molt gran.

Dins,
confosa pels vidres tintats,
una dona gran.
Menuda,
molt menuda.

Al carrer,
la gent anava a la seva.
Solituds de les ciutats.

dolors
8 d'octubre 2018