Just en aquell moment

en que va baixar la barrera

d’aquell aparcament

i quedà el cotxe fora

a punt d’enfilar el carrer. 

Va ser

en aquell precís moment,

el punt final.

Ja no hi haurien

més viatges de tornada. 

El The End

com en les pel·lícules.

Aquella claqueta/barrera

va ser la darrera presa,

en la que feia un dels personatges principals. 

No es va escoltar cap “corten”.

Tan sols

el soroll del tub d’escapament,

amb més volum que de costum,

per sortir ràpid de l’escena. 

La resta

amb el pas del temps,

com si fossin els figurants

van anar passant.

La pel·lícula,

havia acabat.

dolors

14 desembre 2025

Va anar quedant

en un racó de l’armari.

Aquella peça de roba,

va ser la que més va dur,

fins que

va anar quedant arraconada

darrera d’altres

que eren més actuals. 

Si no fa nosa,

i sabem que son allà.

Es van endarrerint posicions

fins que queda quasi en l’oblit. 

Molt de tant en tant,

a veu,

i es recorda amb aquella peça,

del lloc, i amb qui la duia.

Forma part del record.

Arriba el moment de desprendre’s

cal fer-ho,

cal anar buidant.

Va a parar a la deixalleria,

a un punt verd. 

Un estiu,

tot passejant per un carrer molt cèntric,

una nova botiga de roba de segona mà

és a punt d’obrir. 

És allà,

en un lloc destacat,

la “seva” peça de roba.

Es allà,

perquè algú,

entri, la compri

i la torni a col·locar en un lloc preferent

del seu armari. 

dolors

29.09.2025

Esperant que arribi el bus

un rètol em crida l’atenció.

De cop,

s’activa la curiositat,

traspua un cert misteri. 

És una llibreria,

el nom comercial

Pàgina 338.

Començo a imaginar. 

De quin llibre parla?

Què pasa en aquella pàgina?

M’encanta la idea,

son misteris quotidians. 

Penso que,

potser,

en alguna pàgina,

d’un llibre en concret.

S’hi amaga una gran història. 

Alguna cosa,

amb algún significat

que va marcar

per sempre,

el destí d’algú. 

Fins al punt,

de que

el rètol

ho fes permanent. 

dolors

20.02.2025

Empatx

l’hem d’anar deixant enrere,

de mica en mica.

Tenim tot l’any per endavant. 

Empatx,

de menjar, de beure,

de bons desitjos i propòsits

que any a any anem arrossegant,

sense complir. 

Empatx

de regals, d’emocions.

De grans de raïm;

de més bons desitjos,

d’ensucrament. 

Queda la traca final,

el dia de reis

regals a munt i avall;

a fer,

a rebre. 

Com fer una carta al reis

si creus tenir tot el que et cal.

Sense por que el dia després

s’enduguin un dels regals. 

Empatx

d’una màgia,

sovint,

inexistent. 

Tot i així,

seguir creient en aquesta màgia.

Tot i així,

ens seguim empatxant.