aturada
davant
l’edifici.
No
era de repartiment
era
dels serveis funeraris.
Algun
dels veïns
acabaria
de morir.
Ara,
poc habitual,
a
casa seva.
Una
setmana més tard,
davant
el mateix edifici.
Una
altra furgoneta,
era
d’igual color.
El
logo era diferent
“compra-venda
d’antiguitats”.
Retiren,
alguna de les coses
que
va deixar en aquesta terra.
Aniran
a parar,
mal
apilades, als encants.
D’altres,
en millor estat,
acabaran
en un aparador
d’una
botiga d’articles de vell.
El
que no tingui profit,
omplirà
la vorera
un
dijous qualsevol,
en
espera de ser retirat
pels
serveis de neteja.
Poc
després,
a
la mateixa façana,
del
mateix edifici,
un
cartell de pis en venda,
esperarà
un nou comprador.
Uns
pensaran
que
això es la vida.
D’altres,
no
s’hauran adonat de res.
I,
jo
mai
sabré quin era el veí
ni
qui és el que ve de nou.
dolors
31 maig 2024
Roda la mirada
ResponEliminaveient la vida passar,
i la mort.
El silenci i el que deixem.
Venen formiguetes
a esborrar el nostre món
i desfan els records
que s’han quedat enrere.
Despullen el cadàver
del que vam ser
i se’l reparteixen
com en un nou calvari.
Quedaran al menys els ossos
del que algun dia fórem?
Qui se’n recordarà?
Potser importa,
un cop haguem marxat,
extret qualsevol comentari
per la curiositat d’uns
o la tafaneria d’altres
que moriran tant ràpid
com les mosques
que vetllaren el cadàver.
M’inventaré en el meu silenci
una vida i uns fets,
unes mirades i uns acudits.
Mots a la fi
que ningú em podrà negar
haver existit.
Potser també, compartirem un cafè
en taules veïnes
del cafè carrer avall.
Tenim com no una historia compartida
que ara no recordem.
Quan de nou ens troben
pels passadissos
de la ciutat de les ànimes,
ell/ella, m’estarà esperant per dir-me
l’encertat o no que vaig estar.
Però mentrestant jo el recordaré
a la meva manera.
I potser fins i tot sense saber-ho
algun jorn passat llegí un seu poema.
Uffff
ResponEliminaSense paraules