Carrer avall

relliscava l'aigua,
onejant com si fós el mar.

Serpentejant per la vorera
al igual que un riu,
gruixos d'aigua,
que havíem de sortejar.

Perdem el costum.
Després de dies sense pluges,
trepitjant terres eixuts
es fa difícil caminar
sense botes d'aigua.

Sirenes,
no pas de mar
sonen sense descans.

Tímits surten uns raigs de sol.
No hi haurà temps a que,
l'ombrívol terra quedi sec.

Queden barrejades
clapes humides i seques.
No sabem encara
el temps que farà demà

dolors
7 març 2013