inquietant, impetuós, enervador.
Xiulant, desbocat
arrosegant ple de coses
que troba al seu pas.
Batzegant amb força
fent rodolar,
alçar i moure amb fúria
el que té davant.
Portes que peten
soroll sec
vacil·lant.
Remolins als carrers
estores de fulles seques
munts de bosses i papers.
Demà
els de la neteja
ompliran els seus carrets
i, quedarà tot
com si res.
dolors
10 desembre 2012
EMPORDÀ.
ResponEliminaRodola arran del terre,
mentre els estornells
dibuixen dins l'aire
dibuixos pefectes
d'ombres exasperades,
cercant cercols d'infinit
i oliveres enfruitades.
Tramontanes de la plana,
dieu a l'Hora Baixa
que no penso en ella
en tot moment,
però que somnio
quasi cada dia
amb el seu vent
i en els avions
que van a trobar-la.
Qué atemoreix més? Una bona ventada o una tempesta? Personalment m'aterren més les ventades que mai saps que es poden emportar.
ResponEliminaEspero el teu proper poema dedicat al nadal, o potser abans a la fi del món?
Una abraçada i bon nadal
Pero ha estado ahí, con esa fuerza y esa intensidad aunque luego no deje ningún rastro visible.
ResponEliminaUn beso.