10 de juny, 2009

parèntesis

necessaris en el (con)text,
explícits
en els escrits.

Allò que (no) diuen
allò que (no) volen dir
allò que (no) s'intueix.

Signes (orto)gràfics
forma arrodonida,
presó de paraules
tancament de mirades.

(des)velem els parèntesis
guardem tancats els mots
accentuem el verb.

(en)mig de
paraules (entre)obertes
que (re)marquen el significat.

(im)pertorbables
(im)precisos
(in)necessaris
(in)accessible
(in)finit
(in)merescut
(in)saciable.

Em queden els ulls
(entre)mullats
de coses que (no) vull llegir.

dolors
10 juny 2009

parentesis, necesarios en el (con)texto, explicítos en los escritos. Aquello que (no) dicen, aquello que (no) quieren decir, aquello que (no) se intuye. Signos (orto) gráficos, de forma redonda, prisión de palabras, cierre de miradas. (des)velemos los parentesis, encerremos las palabras, acentúemos el verbo. (en)médio de, palabras (entre) abiertas, que (re) marcan el significado. (im)perturbables, (im)precisas, (in)necesarias, (in)accesibles, (in)finito, (in)merecido, (in)saciable. Me quedan los ojos (entre) mojados, de cosas que (no) quiero leer.
a les

38 comentaris:

  1. Striper10 de juny, 2009 15:38

    No cal que ho posi entre parentesi t'ha qudat un poema rodo.

    ResponElimina
  2. plugim constant10 de juny, 2009 16:47

    Jo faig servir molt els parentesis quan escric. Crec que és perque de vegades vull dir tantes coses, encara que no vinguin a tomb, que és una manera de clarificar el discurs. El teu escrit preciós i emotiu com sempre. Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Anònim10 de juny, 2009 20:49

    Eso necesito yo en mi vida, un paréntesis, que me permita coger impulso de nuevo. Debo dejar de pasarlo mal ya. Gracias por felicitarme por mi cumpleaños, pero sobre todo, por atreverte a escribirme, pues eso me ha permitido conocerte. A ver si podemos ser amigos. Ya sabes donde me tienes. Un beso fuerte y genial tu blog. Hasta pronto.

    ResponElimina
  4. Isabel10 de juny, 2009 20:59

    M'ha fascinat aquest joc de paraules amb parèntesis... tot allò que volem dir i a vegades no cal que ho diem... petons.

    ResponElimina
  5. Assumpta10 de juny, 2009 22:08

    Quantes vegades parlem entre parèntesi!! Quantes vegades dissimulem el que veritablement volem dir... potser per por, potser per no atrevir-nos a obrir el cor...

    Molt ben buscat :-)

    ResponElimina
  6. ian10 de juny, 2009 22:36

    Hola, has pujat un graó més. La descripció ara ja és metafísica. Genial. Ànim.

    ResponElimina
  7. Marina11 de juny, 2009 00:52

    Es cierto, en todo lo que se dice o escribe hay un cúmulo de otras tantas que no se quieren decir. A veces el peso de éstas agobia. Saludos!

    ResponElimina
  8. Manel11 de juny, 2009 19:45

    Perllongat silenci
    (absent resposta)
    des de l'última lletra
    (sentida absència)
    què va arruixar la raó
    (instal•lada boira)
    davant la llum estiuenca
    queden emocions suspeses
    (esperant)
    intranquil
    imprescindible
    indeclinable
    incomprensible
    interminable
    indegut
    àvid
    (dels teus ulls)
    sense parèntesis

    ResponElimina
  9. Aleksander Nagi11 de juny, 2009 21:43

    ... hermosa manera para leer entre letras.
    ... ¿parentesis?
    ... o (entre)
    ... muchos que pasan la vida entre ellos y nunca salen
    ... hermoso escrito entre parentesis.
    ... un beso

    ResponElimina
  10. JuanMa11 de juny, 2009 23:01

    A veces, hace falta un paréntesis.

    (Sólo a veces).

    Besos.

    ResponElimina
  11. Laura Morera13 de juny, 2009 01:42

    Que original aquest! M'ha agradat molt!

    ResponElimina
  12. Maya13 de juny, 2009 14:07

    a mi me gustaba más el mundo de los pequeños!
    pero así es la vida:D

    ResponElimina
  13. Enmascarado14 de juny, 2009 02:44

    Fascinante post..lleno de dobles lecturas...el parentesis envuelve en su forma de nube, aquello que en ocasiones no nos atrevemos a decir, pero que nos ronda por nuestros pensamientos, aquello que deseamos comunicar..pero en forma de susurro..para que lo oiga sólo la persona adecuada

    Besos (im)pacientes

    ResponElimina
  14. matrioska_verde14 de juny, 2009 16:50

    interesante juego de palabras el de todo el poema pero me quedo con el final, lo que me llega más fuerte

    me quedan los ojos mojados de cosas que no quiero leer.

    esas cosas que se escriben en un papel para escupirlas, para dejarlas ahí, y tratar de olvidarlas como si no pasaran nunca.

    biquiños,

    ResponElimina
  15. Alada15 de juny, 2009 00:15

    Sorprendente texto, nos dejas. Original y divertido y para entenderlo con o sin parentesis
    Petons i bona setmana

    ResponElimina
  16. Etèria15 de juny, 2009 09:55

    Ostres noia quin joc de paraules més macó i quin post més orginal. Com sempre xapó.

    Petons

    P.D.: Tancar una porta no significa que no pensi continuar visitant als amics :)

    ResponElimina
  17. kweilan15 de juny, 2009 23:43

    No coneixia aquest bloc. Escriure poesia per mi és dificilíssim...he començat a llegir i m'han encantat els teus poemes. Aquest últim és molt suggerent, amb diverses lectures, diferents significats...Gràcies per entrar al meu bloc i així poder descobrir-te. Gràcies també pels teus comentaris.Et linko al meu.I ens anem llegint!!

    ResponElimina
  18. Wambas16 de juny, 2009 11:40

    Hola Horabaixa, em sembla que és el poema que més m'ha agradat de tots els que t'he llegit, segurament per l'originalitat ben aplicada.
    He aprofitat per a llegir-ho mentre feia un () a la meva feina.
    Una abraçada

    ResponElimina
  19. Havanerus16 de juny, 2009 14:14

    Horabaixa, i tu quedes meravellada?....
    Les teves paraules ja en son de creacions, gràcies!!.
    A mi els que em dediquen temps, son els lectors i els companys de blog!!.
    I ja que ho dius, et contesto, i tant que gaudeixo!!.
    Gràcies per fer-me memòria,
    A vegades (no) es necesita que t'agraeixin el treball!!.

    Gràcies i per molts anys!!.

    ResponElimina
  20. microvilli16 de juny, 2009 23:32

    hola horabaixa!

    Me queda la duda de saber qué haces o piensas cuando te tomas un descanso o paréntesis en tu día a día... quizás afilas tu ingenio para sorprendernos cada vez más con tu originalidad? Me ha encantado lo que dices en el texto, pero prefiero quedarme con el sentido de lo que omites.

    Un beso grande!

    ResponElimina
  21. M. J. Verdú17 de juny, 2009 19:13

    M'ha agradat molt el significat profund dels teus versos. Com sempre, un plaer llegir-te

    ResponElimina
  22. M.TeReSa18 de juny, 2009 23:52

    wow !!!! m´hequedat bocabadada !!!! quina manera de jugar amb les paraules i el seu sentit, m´ha fascinat.
    Un petonassssssss

    ResponElimina
  23. rits20 de juny, 2009 00:43

    un poema magnífic. com cost, de vegades, fins i tot escriure.
    una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  24. pluja20 de juny, 2009 11:45

    Els parèntesis i totes aquelles paraules que s'amaguen entre línies són les que, a vegades, ens desvetllen el significat real del (con)text!

    ResponElimina
  25. assumpta21 de juny, 2009 17:08

    Si sempre m'agrada llegir-te, avui (no) tinc paraules.
    Del que diem... del que volem dir...
    Com sempre, seguir-te, és un dolç passeig.
    ;)

    ResponElimina
  26. BUENAS NOTICIAS22 de juny, 2009 23:36

    Me ha encantado el poema, Dolors. Toda una reflexión gracias a los paréntesis, qué interesante...
    Un abrazo

    ResponElimina
  27. la jardinera24 de juny, 2009 01:02

    Buenísisimo, (re)mona, (so)linda.

    Hacía (requete)mucho que no venía por aquí. Había perdido tu dirección... ¿a que no sabes quién soy?

    Mua,

    PD: Un placer encontrarte
    ;)

    ResponElimina
  28. Rita24 de juny, 2009 11:50

    Sempre et superes... M'encanta com escrius! :-)

    ResponElimina
  29. Alma ser24 de juny, 2009 15:28

    Un poema redó intel·ligent i sobre tot en molt de ritme.Una abraçada

    ResponElimina
  30. digue'm ariadna24 de juny, 2009 18:50

    ... Paraules llegides sense parèntesis, llegides amb parèntesis, llegides sense i amb ells, llegides amb i sense ells... paraules plenes de sentiments, descoberts i amagats, que no deixen de donar veu a tot un plegat de significats copsats...
    ... Una abraçada...

    ResponElimina
  31. Anònim26 de juny, 2009 10:25

    Yo utilizo los puntos suspensivos,dejo entre ellos cosas sin decir o expreso con ellos sentimientos que no se expresar...
    Pero tu en este escrito has dicho mucho, con o sin parentesis.

    ResponElimina
  32. dintel28 de juny, 2009 08:56

    Jo sempre vull llegir tot. M'agrada tenir els ulls molls.

    ResponElimina
  33. Mar28 de juny, 2009 18:38

    Molt bo aquest joc amb els parentesi... he disfrutat molt llegint el teu blog!!
    gràcies!

    ResponElimina
  34. res01 de juliol, 2009 15:04

    molt (bó)
    molt (bé)
    penetrats per paraules
    interiors
    ( )
    salut estimada!!

    ResponElimina
  35. Nosu02 de juliol, 2009 00:05

    Hola horabaixa,
    ara m'he de posar al dia del teu bloc... he llegit el primer post i... encara ets aquí!
    fins la propera

    ResponElimina
  36. peponita y venus04 de juliol, 2009 12:38

    hola!!! después de mucho tiempo sin pasar por aquí, hoy me alegro de hacerlo, de volver a leer tus juegos de palabras y este en particular que me ha encantado. Un beso

    ResponElimina
  37. Le.chatnoir29 de juliol, 2009 20:16

    Casualitats...o no?

    ResponElimina
  38. polaroid mental20 d’octubre, 2009 16:40

    m'ha encantat,
    per mi, sempre han estat com una abraçada ( entrelletres )

    ResponElimina

...em farà il·lusió i estaré encantada de llegir-te...