la nit és emboirada

últimament passa tot sovint
serà per l’ humitat;
si pujo al terrat, la imatge és preciosa.
El Sagrat Cor del Tibidabo envoltat d’una broma que el fa un xic fantasmagòric.

A l’altre cantó de la ciutat, Montjuïc, amb el castell il·luminat,
dona un to de serenor.
Les llums de l’Exposició queden mig tallades per la boira,
difuminades, sempre son màgiques.
La nit no és clara, no és nítida.
La lluna queda braçolada per un fil tel;
quina estranya calma
quina estranya llum
no veig cap estel avui.

Allà al fons, sempre es veuen els avions
van en línea recta com si fos una carretera,
un darrera l’altre, quasi seguits.
Uns passatgers estaran de tornada a casa,
d’altres vindran per turisme o poca estada;
tots però, poden veure el mateix que jo.
Però de sobte….
totes les llums s’apagaran a l’hora
serà l’hora d’aclucar els ulls
…….ara és fosc……

dolors
17 juliol 2008

la noche es brumosa, últimamente pasa a menudo, será por la humedad. Si subo a la azotea, la imagen es preciosa. El Sagrat Cor del Tibidabo envuelto de una bruma que lo hace un poco fantasmagórico. Al otro lado, Montjuïc, con el castillo iluminado, da un toque sereno. Las luces de la Exposición, quedan medio cortadas por la niebla, siempre aparecen mágicas. La noche no es clara, no es nítida. La luna está acariciada por un fino velo. Que extraña calma, que extraña luz, no veo ninguna estrella. Allá al fondo, siempre se ven aviones, van en linea recta, como si fuese una carretera. Uno detrás de otro. Unos pasajeros estarán de vuelta a sus casas. Otros vendrán de turismo o por poco tiempo. Todos pueden ver lo mismo que yo. Pero de repente. Todas las luces se apagaran a la misma hora. Será la hora de cerrar los ojos. …..ya es de noche….