el pensament, captiu d’una imatge desconeguda.
No te cos, no te forma. Només sap que existeix;
la veu queda difosa en la llunyania,
perd el so.
Percep el plor com si fos allà mateix,
rellisquen les seves llàgrimes alhora
ningú no les veu.
Amaga el plor i queda tancat al pit
el sentiment de dolor. Fa mal.
Acumula frustració, desesperació.
Es repeteix que les coses no es fan així.
Espera aquella escletxa que farà trontollar la paret que s’alça davant.
Cada cop les forces minven. La fantasia mai no ha estat el seu fort
No te cos, no te forma. Només sap que existeix;
la veu queda difosa en la llunyania,
perd el so.
Percep el plor com si fos allà mateix,
rellisquen les seves llàgrimes alhora
ningú no les veu.
Amaga el plor i queda tancat al pit
el sentiment de dolor. Fa mal.
Acumula frustració, desesperació.
Es repeteix que les coses no es fan així.
Espera aquella escletxa que farà trontollar la paret que s’alça davant.
Cada cop les forces minven. La fantasia mai no ha estat el seu fort
........ hipòcrita?
potser si
dolors
12 maig 2008
Déu n'hi dó també de melàngia, crec que tenim un lligam d'estils i una certa comunió temàtica. Escriu força, això relaxa i produeix goig en l'esperit.
ResponEliminaAixo es la reflexio? Puguera ser un plor duran la nit.
ResponEliminaLa vida es sueño?. No sé, pero me gusta soñar y soñar que estoy viva.
Sentir mientras sueño y recordar cuando me levanto que tipo de sueño me ha acompañado.
Saludos
Bonic molt bonic. Hipocrita una malaltia masa frecuent.
ResponEliminaA veure si dorms mes per les nits per poder fer escrits com aquest, ple de sentiment i somnis. Per cert,... desfrena les fantasies i somia desperta, segur que t'ajudara a seguir escrivint com ho fas.
ResponEliminaUna Abraçada
Estas bé horabaixa?
ResponEliminaPetons
Hola Aigua,
ResponEliminaTot bé.
Moltes gràcies
Ei companya! Moltes gracies per la teva profunda visita al lloc on m'acostumo a confessar. He fet un repàs ràpid als teus articles i veig que aquí també hi ha coses molt maques de llegir i de sentir. Estic contenta d'haver-te conegut. M'ha agradat especialment el article sobre el trencaclosques, molt maco. Salut!
ResponEliminaGràcies pels teus comentaris, ens continuem llegint a s'hora baixa, quan si no?
ResponElimina...es la segunda vez que lo leo. La primera no tuve fuerzas para comentarte.
ResponElimina...la segunda tampoco.
Un abrazo pero esta vez no es altruista...debe ser dado a cambio de una sonrisa...la conseguí?
...genial.
M'has deixat al.lucinada!!. No puc entendre que hagis tingut la santa paciència, no nomès de llegir totes les meves vomitades sino a sobre comentar-les. Estic encantadíssima que ho hagis fet. Salut!
ResponEliminaNadaq,
ResponEliminaPor lo que leo, flojito ese abrazo no?
Conseguida. Pero solo a cambio de otra tuya. Si no, no hay trato.
Te pido disculpas por el efecto producido.
Otro abrazo de esos (con)risa
si sabesis com m'hi sento identificada....
ResponEliminaCantidad de temas leemos, y muchos de ellos preciosos, se repiten, no hay nada que inventemos. Esta ahí, son nuestros sentimientos que salen.. bien solos o bien nos los recuerdan.
ResponEliminaGracias por tus comentarios.
Bon cap de setmana.
Tinc el paratge natural de la Mariola per poder buscar ple de llums diferents al final sempre torbes un lloc aon les flors tenen força per si soles.El text .....immillorable..Salutacions
ResponEliminaTorno a ser jo, el tercer comentari del mateix artícle. Però es que ara et vul pregar que em fassis una visita. Ja que hi ha una cosa que potser t'interessarà. Ja saps de que va això oi?
ResponElimina… esas son las noches en las cuales nos encontramos con nosotros mismos
ResponElimina… en nuestros cuentos de hadas… en nuestras aventuras
… son intensas… y veces nos gusta tanto la ausencia de la luz, que cuando asoma la sentimos intrusa
… lindo texto Dolors
… un abrazo