11 de febrer, 2009

se'n va voler desfer

per sempre d'ell.
Va triar la cantonada
on anys enrrera
és van fer el primer petó.

Era petit, rodó, d'or
amb un nom i una data gravada,
era un símbol.

Algú que és va casar
en una data molt semblant,
i, -de moment- amb més fortuna
el va trobar al carrer.

Per tal de localitzar a la propietària
va escriure una carta al director
en un diari de gran tirada.
Fins i tot,
va obrir una adreça de correu electrònic
per facilitar el contacte.

L'endemà
tot un article, parlava de la troballa,
donava tot tipus de detalls
el lloc, el nom, la data.

Peró per a ella
era una historia acabada.

dolors
11 febrer 2009

quiso deshacerse para siempre de él. Eligió la misma esquina, dónde años atrás, se dieron el primer beso. Era pequeño, redondo, de oro. Con un nombre y una fecha gravada, era un simbolo. Alguién que se casó en una fecha muy parecida, y -de momento- con mayor fortuna, lo encontró en la calle. Para poder localizar a la propietaria, escribió una carta al director, en un periodico de gran tirada. Incluso, abrió una dirección de correo electrónico, para facilitar el contacto. Al día siguiente, todo un artículo, hablaba del hallazgo, daba todo tipo de detalles, el lugar, el nombre, la fecha. Pero para ella, era una historia acabada.

28 comentaris:

  1. Petit i amb tant de significant un insinificant anell.

    ResponElimina
  2. me gusta la historia y como lo cuentas... y me gusta lo del simbolismo del anillo.

    pero una historia triste, sin duda.

    bicos,

    ResponElimina
  3. Bufffff, que emotiu i a l´hora grafic, m´imagino la situacio amb tot detall....per un costat la persona que el troba, i per l´altre la persona que ha apartat el objecte de la seva vida.....

    un abraçada

    ResponElimina
  4. Sona a història trista, de vegades les històries acabades com la d'ella són les que més costen d'oblidar, pot ser?

    ResponElimina
  5. M’ha agradat molt el detall de possar fí a una historia que no rutlla en el mateix lloc on va començar. Segur que la resta de la historia a partir d’ara serà ben dolça.

    Petonets

    ResponElimina
  6. Pues sus razones tendría.
    Cuántos habrán por ahí huérfanos de sus dueños por la misma razón?
    Un petó

    ResponElimina
  7. sincerament, de vegades cal desfer-se de petits objectes que ens lliguen a realitats no volgudes.
    El millor és desfer-se'n.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. de vegades hi ha coses que et persegueixen sense poder-te'n acabar de desfer.
    Però per si ella s'ha acabat, encara que el record la persegueixi, ja serà ben lluny del seu cor.

    M'has recordat Mach Point.

    ResponElimina
  9. A veces los anillos, por muy de oro que sean, se convierten en argollas que esclavizan, que cortan la respiración, que impiden batir las alas para remontar nuestro vuelo...

    Preciosa historia, es una delicia leerte

    Petons

    ResponElimina
  10. Esperava el canvi de color
    vermell, ámbar, verd
    dempeus, enfront del mirall
    del vell cafè
    es va veure sorpresa en el seu pensament
    aquell primer petó.

    Un centellejant reflex en els seus ulls
    va provocar la fugida d'aquest record
    sobresortia d'entre les llambordes.

    El color vermell va convidar a recollir
    el petit cercle daurat
    un color ámbar, com d'avís
    al seu pas en verd.

    Va traspassar el color esperança
    guardant en la seva mà la troballa.

    Asseguda en el vell cafè
    on anys enrere
    és van donar el primer petó
    va obrir la mà
    el color vermell va encendre la seva cara
    la inscripció no duia dubtes
    el seu nom, al costat del nom d'ell
    la data de l'aquell dia
    quan tot era de color verd

    Avui, asseguda en el vell cafè
    Començava la seva nova història.

    ResponElimina
  11. Bonica, però trista història.
    Hi ha vegades a la vida que hem de passar pàgina, encara que ens dolgui l'ànima.

    ResponElimina
  12. Oi que l'has basat en un fet real? :-)

    És que ara no sé si m'ho imagino o em sona haver llegit que algú havia trobat una aliança i en buscava el propietari...

    En fi, tan si es basada en fets reals com si és totalment fantasia, li has trobat una història als fets i, com sempre, molt ben narrada :-)))

    ResponElimina
  13. Preciosa narración, nos haces ver imágenes. Un anillo perdido. Vaya, casualidad, todos hablan en un día como hoy de alianzas de amor, y aquí en tu blog es diferente.
    Una abraçada i fins pronte!!

    ResponElimina
  14. he contestado tus comentarios en mi blog... me gustaría que los leyeses.

    biquiños y feliz día de san valentín... todo llegará, no te desesperes.

    ResponElimina
  15. Es bueno ser capaz de acabar las historias.

    Un beso.

    ResponElimina
  16. Molt maco e interesant. Potser es podria dir trist, però no té perquè ser així.
    Una abraçada

    ResponElimina
  17. ...pequeño, redondo. Un circulo que se cierra en el lugar donde empezó con un beso.

    Similitudes. Se me ocurren algunas otras.

    Ella se ha liberado.
    Por ella brindo con la empatía que tantas veces une.

    Un estrecho abrazo.

    ResponElimina
  18. És trist, però necessitem tans cops desfer-nos d'aquelles coses que ens porten mals records... Tot i que això, desgraciadament, no ens garantitza l'oblit.

    ResponElimina
  19. Moltes gràcies Te ho faré saber quan
    la tinga preparada.Un abraç

    ResponElimina
  20. Ostres, també es mala sort que algú trobi el que no vols tornar a veure i et busqui per tornar-t'ho.
    Una historia ben curiosa !!!
    Petons.

    ResponElimina
  21. coi!
    jo l'hagués fet fondre per fer unes arracades i regalar-li a algú ;-)

    com sempre.... la màgia cobreix tot el que escrius.

    saps?
    fa dies que et percebo "trista"... saps com trobar-me, oi?

    ResponElimina
  22. caram, quins bons samaritans!! trobar un anell d'or i demanar per la seva propietària... (per què em sembla q això resultaría difícil q passés???)

    un escrit preciós, molt ben trobat :)

    ResponElimina
  23. Es unos de esos días en los cuales, no sólo recuerdas al amor, si no al desamor!
    No todo desamor es triste, al igual que no la felicidad lleva el amor.
    Vi un mismo anillo en dos situaciones, una excepcional para la qeu esa fecha era especial y una insinificante para la qeu esa fecha fue un principio y un final.

    En pocas lineas, una gran historia. Sin principio y sin final....y allá que cada mente implante un ante y un después.... Es la libertad del lector, del vividor.

    un gran beso, bello, como siempre.

    ResponElimina
  24. ... Posar fi desprenent-se de l'objecte simbòlic, tancant el cercle en el punt on es va originar, deu ser un camí ple de moltes passes, d'aquelles que acaben esfonsant la cama fins el genoll en una neu blanca, acumulada amb el pas dels dies...

    ResponElimina
  25. Hola,

    de visita desde mi blog. Me gusta tu historia, aunque sea un poco triste...

    besos,

    Elena

    ResponElimina
  26. HOlaaa!! Vuelvo con mi curiosidad...me llama la atención el resto de los comentarios, porque cada uno escribe sobre su proyección, para unos es triste, para otros no, para mí es un alivio porque yo no me veo con uno de esos puestos, quita, quita!!

    ResponElimina
  27. Una historia acabada, resumida en un anillo que contiene a veces una vida echada a perder, otras la esperanza del nuevo comienzo. Un beso.

    ResponElimina
  28. Tenemos la mala costumbre de simbolizar y aun sabiendolo,lo hacemos.Tambien tenemos costumbre de equivocarnos y como humanos tambien lo hacemos.
    Pero resulta que tenemos muy buena costumbre de añorar lo que ha hecho que lo simbolicemos y fijate que tambien tenemos costumbre de rectificar y esta vez...se hizo a los cuatro vientos...

    Una historia acabada que se cuenta?
    Porque no? ....
    Me ha gustado leerte :)

    Mil muxutxus ;)

    ResponElimina

...em farà il·lusió i estaré encantada de llegir-te...