29 de gener, 2009

Éol s'ha enfadat

vol que parlin d'ell
com de la lluna ho fan els somiadors,
com dels estels ho fan els enamorats,
com dels que busquen l'escalfor
de l'astre rei.

Desconsolat per complert,
ha fet ús de la seva superioritat
i amb una força devastadora,
desproporcionada,
ha irromput arreu.

Aïrat, fora de sí
embravint els mars
amb onades gegants.
Destrossant arbres
que han sobreviscut
severes sequeres.
Fent-los caure, descalçant-los.

Ara, veient tot el que ha passat
una mica més calmat
sap que l'ha errat completament.
Ningú no pot alleujar
la seva dissort.

dolors
29 gener 2009

Eolo se ha enfadado, quiere que hablen de él, como de la luna lo hacen los soñadores, como de las estrellas lo hacen los enamorados, como de los que buscan el calor del astro rey. Desconsolado por completo, ha hecho uso de su superioridad y con una fuerza devastadora, desproporcionada, ha irrumpido en todas partes. Airado, fuera de sí, embraveciendo mares con gigantescas olas. Destrozando árboles que han sobrevivido severas sequias. Derribandolos, descalzandolos. Ahora, viendo todo lo que ha pasado, un poco más calmado, sabe que se ha equivocado por completo. Nadie puede aliviar su desgracia.

25 comentaris:

  1. I els poitics estaven ben amagats!!!

    ResponElimina
  2. M'encanta com fas anar les paraules. Tens un do!

    ResponElimina
  3. Versos sincers, com sempre, molt ben escrit :)

    ResponElimina
  4. Disortadament ha fet molt de mal pero el vent no es dolent i m'agrada quedarme amb la imatge dels vents més calids que porten als navegants a bon port o la d'Eol Deú que ajuda a Hera per tal que Eneas no arrivi a Italia.

    Petonets

    ResponElimina
  5. Quizás sólo quería desterrar los malos humos, los aires de grandeza, de superioridad, los vientos de guerra y desigualdad...pero puso tanto empeño que se excedió en la tarea.

    y ante tanta desolación que ha causado sólo una cosa puede aliviarle...la suave brisa, que le traerá el eco de la voz de su amada
    y esperemos que esto le calme para mucho tiempo.

    Besos que se lleva el viento

    ResponElimina
  6. me ha gustado mucho esa personificación de Eolo y como se retuerce ahora con la culpa... ahora que se ha perdido tanto.

    bicos,

    ResponElimina
  7. Enfurit el teu xiulet eòlic
    com la lluna en ganivet de plata
    com les estrelles suspeses en el seu mar
    com els que busquen la calor del seu amor
    enfurits.

    Desorientat en el temps
    fas abús dels teus ventadas
    força sense raó a tort i a dret
    esvalotant el teu humor
    desbastant.

    Irritat arrissant al mar
    serrant arbres arrels sense aigua
    descubrint vergonyes sense abric
    despullats.

    Des de el tu terrat a la plana
    encongides les teves astes
    repasses tu ira eòlica

    Èol
    lleuger d'equipatge
    qui cicatritzará tanta impoténcia.

    ResponElimina
  8. I tant que s'ha parlat d'ell ! Lamentablement massa !
    Potser ara que ja ha vist que ha errat s'hauria de restar en quietud una temporada.
    M'agrada com ho has descrit !

    ResponElimina
  9. Horabaixa, hauries de presentar el temps en lloc del Molina. M'agradaria veure com fas servir la poesia per a les isòbares, depressions i anticiclons. Una abraçada

    ResponElimina
  10. Ostres, que maco!!

    Va perdre el control de sí mateix... ara està desconsolat...

    ResponElimina
  11. els "aires" de superioritat, ja ho diuen.... no són bons.... A veure si el proper cop ens dóna motius més bons per parlar-ne.

    bon escrit :-)

    ResponElimina
  12. D'una desventura n'has traçat paraules que ens aventuren a llegir-te deliciosament un altre cop...

    ResponElimina
  13. Descrito como un cuento, precioso.
    Tan aliviador que en verano es una brisa, pero estos malos aires, son insufribles, amenazadores, castigando todo lo que aborda.
    Temibles y violentos vientos, que no regresen más.
    Petons
    Bon fi de setmana

    ResponElimina
  14. Preciós horabaixa! I molt aplicable a totes aquelles persones que, sense calibrar les conseqüències, emprenen accions que acaben devastant a l'altre o altres. Sempre que després hi hagi lloc a la rectificació i temps per arranjar allò malmès es pot considerar menys greu però malgrat això, sempre queden senyals visibles de la devastació.

    ResponElimina
  15. la fúria per sentir-se abandonat pot fer molt de mal

    ResponElimina
  16. Rendido, desolado y arrepentido.

    ...sólo imaginándolo asi podría reconciliarme con él.

    Gracias por hacerme ver la otra cara.

    ...es más...podría sospechar que lo hiciste recapacitar.

    Un abrazo. Un cariño.

    ResponElimina
  17. En aquests temps en que tot ho volem tenir controlat i tot ho volem preveure, les forces de la natura segueixen el seu ritme :)
    petonets

    ResponElimina
  18. La verdad que bien enfadado vino, espero que se olvide por un tiempo de nosotros, que miedo pase, el viento me pone muy nerviosa.
    Un petó

    ResponElimina
  19. Dejar salir nuestra furia pocas veces es la respuesta adecuada...

    Besos que se lleve el viento.

    ResponElimina
  20. Horabaixa, has explicat perfectament la fúria del vent i de manera poètica...
    m'encantes amb les teves poesies. Et segueixo llegint.
    petons
    Assumpta

    ResponElimina
  21. Este invierno se han enfadado todos los dioses, en concreto Eolo, sí. Nos están dejando frío, viento, noche... pero siempre volverá la primavera. Petons!!

    ResponElimina
  22. Miré de frente y vi como aquella negrusca escena se comía rapidamente ese belo paisaje azul con presencia de alguna curiosa nube. Me sorprendió, y al girar la esquina.... pensé que me llevaba con él!
    Fue terrible, pero ahora es tan sólo una experiencia, aún recuerdo la angustia que pasé al ni siquiera ver donde estaba...ya que mi largo pelo con ayuda de ese espantoso aire habia ocupado lugar en todo mi rostro!

    Eolo se enfadó y bien! Hablemos de él para que no "gamberree" en meses.

    ME encantó, me fue curioso y me acordé de aquél dia!
    un besito horabaixa!

    ResponElimina
  23. He pogut trobar un moment per a llegir el teus últims escrits.Molt oportú aquest últim al Deu Eol,com sempre una narrativa fresca en ritme i fen un cant mol elegant al vent.De nou Felicitacions.Tinc una galeria en Fotonatura i vull completar la imatge (flor al vent) en aquesta narració si tu en dones el teu permís.En cas de fora axis el diria el dia que la pense penxar.Un abraç

    ResponElimina
  24. al vent...
    la cara al vent...
    el cor al vent...
    les mans al vent...
    els ulls al vent...
    al vent del mòn...

    muuuuuaaaaa!!!

    ResponElimina

...em farà il·lusió i estaré encantada de llegir-te...